Sense fàstics i amb la cobertura de sectors significatius de l'aparell de l'estat (militars, jutges, …), el PP promou una profunda campanya anticatalana. No li falta l'alè de la patronal CEOE que ve del boicot de productes catalans i la benedicció de l'església Catòlica que, través de la COPE, no deixa d'atiar l'odi cap els catalans amb mentides i insults. Totes les forces vives i poders fàctics del règim monàrquics, és a dir, del vell règim franquista, tornen a aixecar el vol units en defensa de la Espanya imperial "una, grande y libre" ara contra Catalunya, abans contra Euskadi.

Però l'ombra del règim té addictes dins el PSOE. Zapatero que s'havia compromès a defensar el que sortís del Parlament de Catalunya, que després de desdir-se encara afirmava que es podia acceptar el concepte de nació catalana... ha acabat al dictat de la seva ala dretana i espanyolista, dels Bono, Rodríguez Ibarra o del mateix Alfonso Guerra, retallant les ja esquifides demandes autonomistes del Parlament de Catalunya a uns nivells que fan que el propi Piqué reconegui el resultat del pacte PSOE-CiU com un text similar al que defensava el PP a Catalunya. Aquest és el contingut del nou "Estatut de la Moncloa" que ens posaran a votació d'aquí a uns mesos, i del que no dubtem a dir NO!.

ERC deia que era possible un avenç per Catalunya amb el text que va sortir del Parlament, mentre ara allarga un pronunciament davant del nou text, cercant equilibris per mantenir-se en el Tripartit. Però si la reforma de l'Estatut no havia aixecat cap entusiasme popular a Catalunya era per què no només no defensava una posició sobirana del poble de Catalunya i el dret a l'autodeterminació, sinó perquè tampoc naixia de la necessitat de millorar les condicions dels treballadors i joves catalans: escola pública, vivenda, treball digne, ... al contrari hem vist com el tripartit al Govern de la Generalitat continua privatitzant, aprovant expedients de regulació com el de Seat... i aquest era l'esperit de l'Estatut votat pel Parlament i avui reivindicat per ERC, al qual també hauríem dit NO.

La Reforma de l'Estatut arribà quan sectors significatius de la burgesia catalana aixecà la veu d'alarma, davant l'ofensiva econòmica i política centralista del 2n. Govern Aznar. El PP s'emportà cap a Madrid recursos de las "comunitats perifèriques" a la vegada que bloquejava tota iniciativa expansiva d'aquestes, com l'OPA anterior de Gas Natural. És amb el vist-i-plau de la patronal catalana, que els partits parlamentaris -amb l'excepció del PP- emprenen una reforma per demanar instruments de blindatge davant de noves ofensives centralistes i un repartiment més equilibrat dels ingressos de la hisenda pública. Per això, ara, com ha fet sempre la burgesia catalana -que sempre ha estat abans burgesia que catalana-, en té prou amb l'acord ZP-Mas si, a canvi de la nova baixada de pantalons, arriba l'acceptació de l'OPA de Gas Natural i algunes inversions.

La monarquia hereva del franquisme és presó de pobles alhora que garantia de continuïtat de l'explotació dels treballadors/es i no hi cap possibilitat de defensar la sobirania d'una nació, d'un poble, sota aquest règim. Defensem una Catalunya Sobirana, que suposa dret d'autodeterminació sense limitacions i que només serà possible trencant amb la Monarquia i proclamant la República Catalana. La nostra política no és independentista sinó internacionalista, amb la perspectiva d'un món socialista sense fronteres. La unitat que necessitem els treballadors/es és la unitat, forjada en la lluita comuna contra l'Estat opressor, de pobles lliures i sobirans, una unitat en termes d'igualtat en una Federació de repúbliques socialistes.

El poble català i la resta de pobles d'arreu, no poden restar silents davant l'ofensiva reaccionària desfermada. Mentre es negocia a "la capital" en un pendent de renúncies cal sortir al carrer per dir Prou!
NO A "L'ESTATUT DE LA MONCLOA"
MONARQUIA NO. REPÚBLICA CATALANA